La nostra història

Algunes persones ens pregunten quina és la nostra història i d'on surt el nostre nom, etc...

Agraïm molt l'interès i l'apreci de tota la clientela que ens dóna el seu suport des del 2015, any en que vam obrir el nostre petit negoci. És molt petit i humild (però hi intentem fer coses molt "grans"), el portem la Neus i en Sergio, que som parella. I hi tenim un treballador i mig.

 

 

  • No va ser fàcil. Cap principi ho és. Ni començar, ni avançar, ni encara menys superar els obstacles i reptes que se'ns presenten en general a tot el gremi de l'hostaleria i a molts dels negocis i ciutadania actualment...

 

  • En Sergio, el cuiner, porta quasíbé de 35 anys d'ofici. Ha treballat en llocs d'alta categoria i també a restaurants més humilds. Ha sigut treballador i també empresari, perquè va tenir un restaurant anys enrera. Té una visió global de la restauració i unes aptituds indiscutibles no només per la bona cuina sinò per la gestió.

 

  • La Neus, la Mestressa, ha treballat tota la vida en posicions administratives i d'atenció al client. També ha destacat sempre per ser una persona autodidacta, divertida i molt creativa. Tot coneixement i eina que s'aprèn en una feina, o en uns estudis, o simplement parlant amb una persona sàvia, serveix algun dia.

 

  • Acabant l'any 2014 el restaurant on hi treballava en Sergio va tancar les seves portes i ell va quedar al carrer. La Neus tenia una feina fixa des de feia 2 anys en una empresa d'ascensors en el torn nocturn, fent feines de recepció de trucades i suport administratiu a diversos departaments.

 

  • Vam viure la problemàtica de trobar una nova feina per a en Sergio, amb la seva edat, quaranta-i-tants anys... Al món de l'hostaleria. Mai hem entès com tants negocis primen la joventut i en canvi es desprecia l'edat, perquè l'experiència dóna una solvència professional espectacular....

 

  • Però també ens trovàbem arrossegant la crisis del 2008 i la restauració encara estava ben tocada... Ell havia tingut algunes feines els últims anys on el personal no cobrava...

 

  • Hi havia una última qúestió: la família. Nosaltres dos no en tenim de descendència, però en Sergio sí, amb l'ex dona, i es complicava encara més compatibilitzar una feina a l'hostaleria amb els seus permisos de visites...

 

  • Quan ens vam conèixer, en Sergio no en volia saber res mai més de tenir un negoci propi, escaldat per l'experiència anterior. Però vam haver de valorar la nostra nova realitat... I voliem intentar un projecte junts.

 

  • Era molt decebedor buscar locals a Internet on començar-hi de zero i les quantitats estratosfèriques de capital que hi calia invertir... Els traspassos quedaven lluny del nostre pressupost i encara més, l'adquisició d'un local... No teniem quasibé estalvis, ni una familia rica, ni béns...

 

  • En Sergio havia treballat 9 mesos en aquest mateix local que ara és el Càsum. Abans EL BAR LA CREU. (Un dels llocs on no cobrava...). La veritat és que s'havia fet un bon nom per la seva bona cuina. Però vés per on, que la bona cuina no ho és tot. La poca simpatia de la sala i la gestió nefasta de la gerència aviat van fer que un negoci que podria haver funcionat perfectament (de fet ho podem veure ara, que funciona, mateix local, mateixes oportunitats), va fer aigües per tot arreu. L'error més gran és deixar de pagar el seu actiu més important, la persona que és responsable de la cuina, el cor del projecte. Les persones van abans de qualsevol altra cosa. Sí, hi vam perdre temps, esforços i diners, perquè també la Neus confeccionava i imprimia els Menús, Cartes etc... Però tot no va ser negatiu, en Sergio es va guanyar la confiança i simpatia de l'amo del local i d'una clientela fidel que es va alegrar molt de saber "que tornava el cuiner de La Creu".

 

  • Això ja no era començar de zero... Comptàvem amb una potencial base de clientela i la confiança de l'amos del local, qui ens va donar moltes facilitats per agafar el local.

 

  • Després de no pocs impediments burocràtics, i tècnics, vam juntar uns petits estalvis, un crèdit personal bancari, una bona liquidació de la feina de la Neus per hores i vacances acumulades i una ajuda dels pares d'ella. L'inversió inicial van ser entre 25.000€ i 30.000€. Amb aquest pressupost "Low Cost" creiem que vam fer meravelles... L'import no és que sigui baix però sí que ho és per a qualsevol que hi entengui en el tema d'engegar negocis, i més un restaurant, paraula. 

 

  • Ens ho vam fer TOT nosaltres. Pintar, restaurar les cadires, la Marca, la web, la publicitat... Ja ens agradaria tenir més pressupost per donar més comoditats als nostres clients, que s'ho mereixen pel sol fet de venir a casa nostra. Però tot val més diners i esforços del què sembla i ara per ara, ens consola que el local és net i cuidat i l'ambient acollidor. L'inversió va en el producte i en que Personal i Proveïdors cobrin religiosament (a més de tenir a tota la colla de lladres de guant blanc satisfets, ja sabeu...).

 

  • Vam obrir a la primavera del 2015, després d'un hivern de papers i coses tècniques de revisions del tema llum i tal. I des de llavors ja coneixeu què ha passat.

 

  • Per què vam canviar el nom al local si la gent ja el coneixia com Bar La Creu, de tota la vida?: Nosaltres voliem trencar amb la idea de qualsevol cosa que s'hagués fet anteriorment allí. I també necessitàvem un nom i una marca que representés el que hi voliem oferir.

 

  • "Càsum L'Olla" és una expressió popular catalana. És quelcom que deien les àvies i els avis... És una exclamació equivalent a dir "Mecachis en la Mar".  La Neus és nascuda i criada a Barcelona i a l'escola va aprendre les expressions catalanes tradicionals, "plou a bots i barrals", "hi té la mà trencada"... Llavors, voliem alguna cosa simpàtica que juntés la tradició, les "coses de iaies", la cuina de la cassola o "olla"... Aixi el que volem dir: la cuina tradicional i feta amb carinyo com la de les iaies però que a més és sorprenent i simpàtica. A més a més això de parlar de iaies i avis ens toca la fibra a molts i és molt emocionant quan algun client ens comenta que "això de Càsum L'Olla ho deia sovint el meu pare/avi/avi/tiet"...

 

  • I què se n'ha fet de les rececptes catalanes tradicionals? Doncs que la nostra proposta quan vam obrir era precisament aquesta, els peus de porc, les mandonguilles, cua de bou, melós de vedella, tapes i racions casolanes... Peeeeerò...:

 

  • Recordem perfectament que la primera setmana d'oberts... Va arribar el dijous i en Sergio va exclamar: "tinc una recepta d'arròs inspirada ens els arrossos de l'Empordà que és molt bona i la posarem avui al menú". I sabeu què va passar? Que va agradar moltíssim. Un client va preguntar: "I quin dia de la setmana fareu arròs, el dijous o el diumenge o quin...? Ho dic per venir a demanar-lo." Llavors se'ns va encendre la bona idea comercial i li vam contestar "Vingui cada dia a demanar arròs perquè en farem sempre". (Mai hem entès que éssent els arrossos un plat que agrada tant en general, la majoria de llocs només el facin els dijous... ). I bé, al principi hi teniem el nostre primer i únic arròs "L'Arròs de Mar i Muntanya de Confiança". Més endavant hi vam anar incorporant el "Mariner de la Costa Brava", el Negre i la Fideuà. A l'actualitat n'hi ha d'altres, i la proposta no està tancada, sinò tot el contrari. Tots els altres plats principals han anat quedant enrera, tot i que ens encanta fer-los i no descartem tenir-los puntualment. Ara bé, els arrossos també son del xup, xup, perquè per aconseguir els resultats que oferim, no son poques les hores d'elaboració que requreixen...

 

  • Quan vinguin a dinar parin atenció al rètol de l'entrada. Hi diu Casum L'Olla Restaurant, Tapes i Vins, antic Bar La Creu. Aquest era el nostre inici i després d'evolucionar tots aquests anys ens hem especialitat cap on la demanda ens hi ha portat. La vida i el negoci ha de ser un aprenentatge i una adaptació constant.

 

  • Com a última curiositat: el nom al rètol i a tota la publicitat antiga apareix sense accent "Casum". Va ser fa un temps enrera, mentres buscàvem informació del nostre restaurant a Internet, que ens van sortir unes pàgines en Català on hi sortia la paraula "Casum" i a d'altres "Càsum". Vaja... I la Neus tan catalana... I això era un imprevist... Vam fer la consulta pertinent i definitivament, per normativa ortogràfica, ha d'anar amb accent per ser correcte. L'actitud ha de ser corregir i millorar el que estigui a la nostra mà. Hi ha mil coses que no podem controlar, ni nosaltres ni ningú, però creiem que l'esforç i la superació tenen la seva recompensa.

 

Moltes gràcies pel seu interès en la nostra història i l'esperem a casa nostra.

Atentament,

Sergio i Neus.

Informació de contacte

931.646.672

692.721.442 (només whatsapp)

email: casumlolla@outlook.com

       
   
   

 

 

logo_facebook_azul.jpg

descarga.jpg

descarga_1.png

tripadvisor.png

tik_tok.png

LinkedIn_Logo.svg.png

descarga.png

cardedeusociallogo.png

Localització

C/Àngels 4 (Plaça de la Creu)

Cardedeu (08440), Barcelona

2018 © CREOWEBS. Diseñamos y creamos